dijous, 23 de febrer de 2017

#diàleg17

Com tots els anys, la Facultat de Filologia convida als instituts interessats a participar al diàleg entre l'escriptor i els lectors joves. Com que faig les pràctiques en un centre que s'hi ha unit, en aquesta ocasió tinc la sort d'assistir-hi 😊.


Resultat d'imatges de la senyoreta keaton i altres bèsties         


Mentre llegia l'obra elegida: La senyoreta Keaton i altres bèsties, de Teresa Colom, recordava constantment les paraules de la professora de literatura contemporània quan ens explicava l'univers caldersià a la facultat. Ens ensenyava que el concepte de realitat que manipula Pere Calders integra la imaginació en tant que també forma part de l'experiència humana. He estat rumiant sobre això durant tota la setmana, amb la sorpresa que ahir, en llegir l'estudi que ha fet el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València sobre l'obra de l'andorrana, vaig comprovar que, efectivament, Colom tracta la realitat ficcional de la mateixa manera que Calders feia en els seus contes.

Per cert, els adolescents estan encantats amb la lectura. Mai hauria pensat que ensenyar aprenent dona tant de plaer.

dimarts, 7 de febrer de 2017

Classe de poesia

Quina millor manera d'introduir la poesia amb els alumnes de 1r d'ESO que llegint Estellés?

Els ratolins de 1r d'ESO ja són tots uns experts en poesia: analitzen la mètrica dels poemes, distingeixen entre rima assonant i consonant i detecten algunes figures retòriques. Ahir 6 de febrer, a més, vam recitar entre tots la "Cançó de la rosa de paper". Mentre movien els llavis, es passaven una rosa de paper feta per la meua companya i per mi uns minuts abans.





Després van analitzar "Fideus a la cassola", de Miquel Martí i Pol, que els va encantar.

En acabar la classe, cada ratolinet que eixia ens deia "gràcies per la classe". Gràcies a ells!

dijous, 2 de febrer de 2017

Panxa plena, cor content

La tutora, la companya de pràctiques i jo hem quedat per a esmorzar en una cafeteria fancy amb nom de pintor espanyol, a prop de l'institut, just enfront d'un jardí clàssic amb arbres modelats, camins angulosos i portalades de línia corba.




Hem organitzat els propers dies de classe mentre assaboria un bombó-descafeïnat-de-màquina. Fora plovia subtilment i constant. Després, a classe, hem continuat amb la sociolingüística amb els veterans de 2n de batxillerat i hem encetat el tema de poesia amb els caramelets de 1r d'ESO.

En eixir de l'institut m'he adonat que alguna palmera exòtica destacava al jardí racional.


dimecres, 1 de febrer de 2017

Claqueta i acció!

Tot i que m'encanten les classes de sociolingüística, hui no ha estat això el més bonic del dia. A primera hora (ens tocava guàrdia) hem revisat que disposàvem de tots els textos que els alumnes han elaborat per al concurs Contes per la igualtat. No m'ha donat temps de llegir-los detingudament, però en veure els títols i les lletruques amb què escrivien m'he entendrit.









Ara bé, el colofó del matí ha estat la participació en un taller de doblatge, organitzat per Francesc Fenollosa, la veu valenciana del Geni Tortuga a Bola de Drac.









Com podeu veure, ací no ens avorrim!

dimarts, 31 de gener de 2017

La benvinguda

El despertador. M'alce. Dutxa, esmorzar i un autobús que, com ja sabeu, travessa Vilella. Arribe a l'institut vint minuts abans, per això aprofite i em faig un-bombó-descafeïnat-de-màquina en un bar amb nom d'amfibi. Llavors arriba la companya de pràctiques i caminem juntes cap al centre.

Ja en la porta, em gire i observe dos homes amb ulleres i somriure que s'acosten. "Soc el director. En cinc minuts ens reunirem. Ah! Ell és professor de valencià". Entrem. Conforme anem avançant cap al seu despatx, ens explica quina matèria es dona en cada aula, quantes plantes té el centre... La seua explicació passa a un segon pla en el meu cap mentres observe l'edifici. És enorme! Hem donat quatre passes per dins i ja m'he desorientat. Arribem a la biblioteca. "Esperem ací, a vore si hi està". El director obri la porta i ens trobem una senyora asseguda enfront d'un orinador. La jaqueta, que la porta amb les mànegues per posar, li cobreix simètricament els omòplats i l'espatla. Li somriuen fins i tot els ulls. És la nostra tutora de centre.

Després d'intercanviar pensaments i somriures, faig un recorregut pel centre amb la companya de pràctiques, que se'l coneix pam a pam. Arribem a un jardí grandiós i salvatge on xiquets i joves assaboreixen l'entrepà de les 11. De sobte, torne a la meua adolescència.

divendres, 27 de gener de 2017

De decisions (i dubtes)

Fins i tot les decisions premeditades es deixen seduir pels dubtes. Què estaré fent d'ací a un any? Podré dedicar-me a la docència? No hi ha cap altra cosa que se'm done millor?

És una cosa ben natural, això de dubtar, sobretot quan prenem decisions que dibuixen el camí del nostre futur. A més, els dubtes mai no venen sols; en el meu cas els acompanya la il·lusió, l'eufòria i el neguit.

Amb tot aquest maremàgnum d'emocions, no puc treure'm del cap la "Cançó del dubte", dels Manel, tan enginyosa com terapèutica:









Una veu li preguntava "què seràs quan siguis gran?"
La meva amiga callava i somreia cap avall.
Qui tornés a aquella tarda a prendre foc
i aturar-la just a punt de dubtar el primer cop!

Quan el pare preguntava "quina feina trobaràs?",
la meva amiga, rabiosa, intentava no plorar
i el cervell jove repassava les opcions
i tenia els ulls cansats de mirar tots els racons
però, en mirar-lo, el camí no diu vas a la glòria o al fracàs.


I sortíem a les nits, "va, demà ho farem millor",
mentre el dubte ens observava.
I sentíem créixer dins gairebé una decisió,
però era el dubte que jugava
amb tot allò que era bo
amb tot allò que era bo.

Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes.
La meva amiga dubtava i s'arrambava contra ell
i s'adormia prometent-se que demà
sabria estar contenta al seu costat.
Desgraciats si sabeu el gust que fa
els petons que fem dubtant!

T'has quedat mirant un prat
esperant que neixin flors
mentre el dubte les matava.
T'has quedat tota la nit
observant com dorm un cos,
mentre el dubte reclamava
tot allò que era bo
tot allò que era bo.

Ha passat a mig matí,
m'ha tocat amb unes mans
plenes d'ungles despintades.
No tenia gaire temps,
però passava pel veïnat
i em volia dir que ara ho té molt clar.
La meva amiga diu que ho té molt clar!




Arantxa Genestra